giovedì 13 maggio 2021

ABITÛDINE A-O PEZO di Renzo Ferrero

 

T' aççendi  a  televixon,

ti  arvi  i  giornali,

e  tutti  i  giorni 

a  l'è  a  mæxima  canson.

Lasciando  a  parte  i  disastri  naturali:

terremoti,  uragani,  inondazioìn,

(dove  però  anche  l' ommo 

a    parte  o  l' ha...)

pe-o  resto  o  l' è  'n  rosäio 

de  guære  e  destrûzion,

in nomme de politica, affari e religion.

Questo  nostro  povëo  mondo

o    ûn  tric-trac  de  capodanno.

e  no  gh' è  verso 

de  mette  fin  a  sto  malanno.

O  guaio  o  l'è 

che  a  trei  metri  da-o  panê

nisciûn  ghe  fa  ciû  caxo

comme  a  gatta  do  ferrâ

ch'a s'addorme a-o çeppo de l'anchize

a-o  ciocco  do  masseu

e  a  s'addescia 

solo s' a  sente  cianze  i  so  mignin

o se ghe cazze 'na zimma addosso a-o pei.

 

 

 

Renzo Ferrero – Dialetto di Genova

 2004

 


ABITUDINE  AL  PEGGIO

 

Accendi  la  televisione, 

apri  i  giornali 

e  tutti  i  giorni 

è  la  stessa  canzone.

Lasciando  a  parte  i  disastri  naturali:

terremoti,  uragani,  inondazioni, 

dove  però  anche  l' uomo 

ha  la  sua  parte), 

per  il  resto  è  un  rosario 

di  guerre  e  distruzione 

in  nome  di  politica,  affari  e  religione. 

Questo  nostro  povero  mondo 

embra  un  mortaretto  di  capodanno 

e   non  c' è  verso 

di  metter  fine  a  questo  malanno.

Il  guaio  è 

che  a  tre  metri  dal  sedere

nessuno  ci  fa  più  caso, 

come  la  gatta  del  fabbro  

che  si  addormenta  alla  base  dell' incudine, 

al  frastuono  del  mazzuolo 

e  si  sveglia 

solo  se  sente  piangere  i  suoi  micini

o  se  le  cade  una  favilla  sul  pelo...


Nessun commento:

Posta un commento