martedì 23 marzo 2021

CASE DE RIPÖSO di Renzo Ferrero


E  ciamman  case  de  ripöso...

Quelle  case  dove  cian  cianin 

s' asmorta  o lûmme

perché  o  stoppin 

dentro  o  sexendê

o brûxa ormai con poca sciamma 

e  tanto  fûmme.

 

Pe  prolungâ quell'illûxon de vitta

ogni  tanto  quarchedûn 

porta  'na  gossa  d'eujo:

parenti,  amixi,  conoscenti.

 

Chi  o  fa  pe    do  ben,

chi  pe  riconoscensa,

chi  pe  sentîse  in  paxe 

co-a  coscensa...

 

Gh' è  chi  porta 

o  sorriso  e l'allegria

gh' è  chi  vegne invece

mascherando  ipocrisia....

 

Quande  l' ûrtima  gossa  d' eujo

a  l' è  finìa

e  o  stoppin  o  l'è  redûto  in  braxe,

in ta  casa  de  ripöso

ghe  saiä  o  posto  veuo

de  chi  l'è  andæto  pe sempre

a  riposâ  in  paxe...

 

 

 

Renzo Ferrero – Dialetto di Genova

 

 

CASE  DI  RIPOSO

 

Le  chiamano  case  di  riposo...

Quelle  case  dove  piano  piano 

si  spegne  il  lume

perché  lo  stoppino 

dentro  la  lucerna 

brucia  ormai  con  poca  fiamma 

e  tanto  fumo.

 

Per  prolungare  quell' illusione  di  vita, 

ogni  tanto  qualcheduno

porta  una  goccia  d' olio:

parenti,  amici,  conoscenti.

 

Chi  lo  fa  a  fin  di  bene, 

chi  per  riconoscenza, 

chi  per  sentirsi  in  pace

con  la  coscienza...

 

C' è  chi  porta

il  sorriso  e  l' allegria, 

c' è  chi  viene  invece 

mascherando  ipocrisia.

 

Quando  l' ultima  goccia  d' olio 

è  finita e  lo  stoppino  

si  è  ridotto  in  brace, 

nella  casa  di  riposo 

vi  sarà  il  posto  vuoto 

di  chi  è  andato  per  sempre

a  riposare  in  pace...


Nessun commento:

Posta un commento